Ell parla. Escolto. No hi ha res més a dir que la obvietat. T'adones que allò no té sentit si només has de dir obvietats; per què parlar si abans no et cal pensar-hi? Parlar per parlar. Estúpid.
És difícil prendre decisions. Encara que no fer-ho és de covards. Puc ser moltes coses (i ara parlo de mi) però no sóc covarda. N'hi ha (="hay equipos") que encara s'ho estan rumiant mentre que jo ja hi he anat i he tornat. Pren-t'ho amb calma noi! No pateixis! Que la vida són 4 dies i 2 ens els passem dormint! (Diuen..!).
Ara sí que sí. Ara ja està fet. Toca canviar de xip. No sé ben bé cap a on tirar. Dibuixo els possibles rumbs; hi ha el de sempre, el que no canvia, el que portes seguint desde fins a saber quan. N'hi ha un de nou, aquest no és lineal, va canviant a poc a poc, no fos cas que em perdés pel camí, m'espantés i reculés! Això no m'ho podria permitir!!
La decisió depèn de la resposta a la pregunta clau: I tu, què tens ganes de fer?
Estàs sol al mig d'una habitació fosca. Un focus t'enfoca (i perdó per la redundància). Estàs ajupit, mirant al terra. Sembla que es veu quelcom difús per sobre del cap.. Ah és clar, fumeja. Com sempre, vaja. Igualment continues estant sol, per molt que el teu cap fumegi més que la foguera de Sant Joan.
Un amic, aparentment no gaire intel·ligent, sempre diu que l'èxit és dels tossuts.
I saps què et dic? Que li faré cas. T'ho juro per la lluna.
